Concurs Castells Tarragona

Normes Bàsiques

Normes relatives al desenvolupament del concurs, d’acord amb el Reglament corresponent

A) La determinació de les colles participants i del patró d’actuació

1. Participen en el concurs les divuit colles millor classificades en l’Índex de colles castelleres que així ho desitgin.

2. Tot i això, les colles membres del Consell Municipal de Castells de Tarragona tenen dret a participar al concurs, encara que no figurin entre les divuit colles millor classificades a l’Índex.

B) Col·locació a plaça i patró d’actuació

1. Les colles participants es distribueixen en els tres grups següents:

• Grup A: les quatre colles participants millor classificades en l’Índex de Colles Castelleres a 31 d’agost.
• Grup B: les vuit colles participants millor classificades en l’Índex de Colles Castelleres a 31 d’agost, una vegada excloses les que formen part del grup A.
• Grup C: les sis colles participants restants.

2. El sorteig ha d’assignar un número a cadascuna de les colles participants, d’acord amb el procediment següent:

• a) Cadascuna de les colles del grup A rep un número, diferent en cada cas, de l’1 al 4.
• b) Cadascuna de les colles del grup B rep un número, diferent en cada cas, de l’1 al 8.
• c) Cadascuna de les colles del grup C rep un número, diferent en cada cas, de l’1 al 6.

3. Les colles participants es divideixen en dos cicles. El primer cicle el conformen les colles A1, A2, B1, B2, B3, B4, C1, C2 i C3. El segon cicle el conformen les colles A3, A4, B5, B6, B7, B8, C4, C5 i C6.

4. En cadascuna de les tres primeres rondes les colles actuen agrupades en els cicles respectius de la manera següent:

• a) Les colles del primer cicle actuen al començament de cada ronda d’acord amb en la successió següent: C1, C2, C3, A1, B1, B2, B3, B4, A2. Abans de la primera actuació en solitari, actuen conjuntament les colles del cicle que vulguin intentar una construcció inferior al quatre de nou amb folre.
• b) Les colles del segon cicle actuen al final de cada ronda d’acord en la successió següent C4, C5, C6, A3, B5, B6, B7, B8, A4. Abans de la primera actuació en solitari, actuen conjuntament les colles del cicle que vulguin intentar una construcció inferior al quatre de nou amb folre.

5. En les dues últimes rondes, les colles actuen d’acord amb la successió següent: C1, C2, C3, C4, C5, C6, B1, B2, A1, B3, B4, A2, B5, B6, A3, B7, B8 i A4. Abans de la primera actuació en solitari, actuen conjuntament les colles que vulguin intentar una construcció inferior al quatre de nou amb folre.

6. En el cas que una colla actuï en solitari i intenti un construcció que no li donaria aquest dret, aquesta construcció no es considera vàlida als efectes de la puntuació final. Així mateix, tampoc es considera vàlida als efectes de la puntuació final qualsevol construcció intentada per una colla que no es correspongui amb la que prèviament hagi notificat al jurat.

C) Desenvolupament del Concurs

1. El Concurs consta de cinc rondes sense dret a repetició. En les tres primeres rondes, les colles poden actuar sempre que intentin una construcció inclosa en la taula de puntuacions, amb les limitacions previstes al paràgraf IX del Protocol de Plaça.

2. En les dues últimes rondes, les colles poden actuar en els casos següents:

• a) Si han assolit menys de tres construccions en el conjunt de les rondes anteriors, sempre que intentin una construcció d’acord amb les previsions l’apartat anterior.
• b) Si intenten una construcció superior a les que han carregat o descarregat en les rondes anteriors, sempre que aquesta estigui inclosa en la taula de puntuacions.

3. Quan el Jurat autoritza una colla a actuar, aquesta ha d’iniciar el bastiment de la construcció que vol intentar de manera immediata. En cas que es produeixi un endarreriment injustificat, sigui a l’hora de comunicar una construcció al Jurat, sigui a l’hora d’iniciar-ne l’intent, i en funció de la gravetat del cas, el Jurat pot retirar a la colla el dret a actuar en aquella ronda o pot aplicar-li una sanció econòmica no superior al 30 per cent de la quantitat de diners obtinguda per la colla en concepte de premi per la posició final assolida en el Concurs. En cap cas, es podran aplicar les dues sancions.

4. Cada colla podrà intentar una construcció determinada en dues rondes diferents com a màxim.

5. El Jurat penalitza una colla els casos següents:

• a) Quan es desmunta el peu, d’acord amb les previsions del paràgraf II de l’annex 2.
• b) Quan un castell queda en intent, d’acord amb les previsions del paràgraf III de l’annex 2. En aquest cas, la penalització és doble.
• c) Quan l’acotxador no es col•loca correctament, d’acord amb les previsions del paràgraf IV de l’annex 2.
• d) Quan no es fa l’aleta o es fa de manera incorrecta, d’acord amb les previsions del paràgraf V de l’annex 2.
• e) Quan es despenja un casteller, d’acord amb les previsions del paràgraf VI de l’annex 2. En aquest cas, cada despenjament representa una penalització doble.
• f) Quan l’anxaneta no baixa de la manera prevista al paràgraf VII de l’annex 2. En aquest cas, la penalització és doble.
  Aquestes penalitzacions són acumulatives.

6. La puntuació final és el resultat de la suma de la puntuació de les tres millors construccions realitzades per cada colla, d’acord amb la taula de l’annex 1. En cas que una colla no hagi arribat a realitzar tres construccions, la puntuació final és el resultat de la suma de la puntuació de les que hagi realitzat.

7. En cas que es produeixi un empat, la colla amb menor número de penalitzacions ocupa la millor posició en la classificació entre les colles empatades. Si el número de penalitzacions és el mateix, la colla que hagi obtingut més puntuació en el seu millor castell ocupa la millor posició en la classificació. Si la puntuació obtinguda en el millor castell és la mateixa, resol l’empat la puntuació obtinguda en el segon millor castell o, si escau, el tercer millor castell. Si l’empat no es pot resoldre, les colles comparteixen la posició ex aequo.